Respira, Respira

I demà és el gran dia, el dia en que tota la feina sortirà a la llum, el dia de mostrar el que he tingut al cap durant mesos. El meu treball ja no serà només meu .


Webs visitades durant el treball:
Noritaka Tatehana     NoriGaga
Vivienne Westwood
Alexander McQueen
Jeffrey Campbell
Virtual SHoe Museum
I aquí poso alguns exemples del que he trobat al VSM:
Sofie Goemaere
René van der Berg
Leanie van der Vyver
Inspiracions de youtube o de blogs
Mr.Kate
Tuula
Blog musica
Blog Punk
A part d'una infinitat de videos de refer roba i de maquillatge vistos al youtube 
Això és un agrupament de links que estaven pel blog i d'altres.

Més making off!

Segon dia de making off. Resultat: Muntatge de la pasarel·la, de les punks, fer més samarretes, provar més coses al cabell, canvis de sabates. LA COSA TIRA!

Com que faltava una model, ho he fet jo mateixa

Com que faltava una model, ho he fet jo mateixa

Rebem la visita de la Júlia Barbany

Rut

"pentinant" la Rut

peus de Clàudia

Clàudia

Ens hi posem?

Ens hi posem!

Ens hi hem posat!

Sala "la Faixa"

sabates de Rut

Respira!

Actualment em trobo morta de nervis preparant l'exposició. Ara mateix estic passant a net el guió i el text i avui he anat a la sala a preparar-la. Sala amb una sonoritat terrible. A veure què passa amb la música.

Coses a comentar:
He aconseguit una passarel·la entarimada! així que les noies podràn ser-hi a sobre.
Ara he de buscar una màquina de fum per donar-li vidilla a la sala.
He pensat que per marcar l'entrada de la sala on faré l'exposició podria marcar el camí amb tot de sabates.
Per el tema de la sonoritat se m'ha passat pel cap fer l'exposició a fora i entrar a veure la pasarel·la...

Making off

Primera presa de contacte amb tres de les noies. Ha sigut una bona tarda.
D'entrada he presentat el treball i he explicat l'exposició i les idees que tenia i desprès hem provat l'estètica, tant el maquillatge com el pentinat i hem fet les samarretes (cadascuna la seva per trobar la seva punk interior) i finalment cadascuna ha triat un parell de sabates per la exposició.

La fotògrafa Alba-Salud Méndez

I durant el Nadal què?

Durant el Nadal havia de quedar un dia amb les noies al Gra per parlar del meu treball i explicar tot el tema de l'exposició. Vaig enviar uns quants mails al Gra però la sala estava ocupada o el Gra estava tancat, etc. finalment vaig reservar pel dia 8 de Gener a la tarda i ja he quedat amb les noies. De moment m'han confirmat la seva assistència tres de les noies, i amb les que no podien però hi estaven interessades ja quedaré un altre dia.
De moment això és el que farem demà.

A més a més he estat fent proves amb samarretes per vestir-me a mi i a les noies el dia de la expo.

Indicacions per al lector

Benvingut al meu blog,

Primer de tot cal llegir el post, publicació o entrada anomenada El final, és el principi. Un cop llegit cal traslladar-se per les diferents pàgines.

• A la pàgina Inicis trobaràs com vaig començar a indagar pel món de les sabates.
•  A l'anomenada Intencions hi ha els dissenys de quan les sabates eren una escultura més que una sabata.
• A la que posa Sabates, el procès s'hi explica el procés de manufacturació dels sis parells de sabates que formen la meva col·lecció.
• Finalment la penstanya que posa Loading... és la pàgina principal en la que es troben els articles, les idees i el procés de documentació. Per verure aquest procès de principi a fi és molt IMPORTANT traslladar-se al post, publicació o entrada anomenat Sabates i Art, Art i Sabates mitjançant el link de peu de pàgina de color blau cel que posa Missatges més antics. 

Espero, lector, que trobis l'inici amb facilitat i la lectura d'aquest blog et sigui comprensible ja que he intentat fer-lo el més clar, senzill i entenedor possible de cara a ser llegit.

Gràcies per la seva visita
A stranger in the night.

El final, és el principi

Aquesta sóc jo .

Aquesta també.

I aquesta...també.

Les meves Dr.Martens, la cosa amb més valor.
















Per començar parlaré del títol que he triat per l'última entrada abans de l'entrega. L'he titulat així per dos motius: el primer perquè tot i que demà el treball queda acabat encara queda fer la presentació, per tant el traball és el final i alhora el principi d'un altre procès que és el de preparació de tot el que serà la presentació; l'altre motiu és pel format del blog on la primera entrada o post que es veu quan s'entra al blog no és sinò l'última i per llegir el procès de principi al final s'ha de començar per l'última i acabar per la primera (per veure el principi de tot el treball cal anar a la pàgina Inicis). A la pàgina inicis és on es troba realment per on vaig començar la recerca ja que sabia que volia que el treball anés de sabates però no sabia des de quin punt de vista havia d'enfocar-lo per tant duia sempre una llibreteta a sobre on anava apuntant frases interessants que trobava en llibres, m'apuntava pel·lícules que havia de veure, llibres que havia de llegir, etc. (aquesta llibreta no és més que un munt de fulls, per sort del mateix tamany, que per adjuntar-lo demà al treball físic que he d'entregar he hagut d'unir i forrar amb tela). Aquesta part de documentació a fons i plujes d'idees va començar entre març i juny que em passava dies llegint llibres i revistes de moda i veient tutorials de youtube de tot tipus, des de transformació de sabates a maquillatge.
Desprès de tot això i idees descartades vaig arribar a una idea molt caòtica i amb la que el meu treball era de moltes coses i molt poc especialitzat, despres de voltes i voltes vaig descartar aquesta idea i vaig centrar-me en trobar una hipòtesi perquè a mi el que m'interessava descobrir el món de les sabates tan teòricament com pràcticament, així que vaig preparar-me unes preguntes que respondria mitjançant artícles que aniria penjant al blog i a l'hora vaig decidir que faria un estudia exhaustiu sobre la cultura (o subcultura) Punk i transformaria unes sabates normals i corrents i de taló i les modificaria i descontextualitzaria totalment (grans inspiracions han sigut Alexander McQueen i Vivienne Westwood, que han aconseguit infiltrar el seu estil rebel en l'alta costura).
Així que de seguida vaig posar-me mans a la obra per escriure els articles, al final no vaig fer massa cas de les preguntes que em vaig fer ja que van ser fruit d'un brainstorming i vaig decidir-me per altres coses a investigar i respondre. Mentre anava escrivint els articles anava recollint sabates i material i decidint com serien les sabates. En un principi aquestes havien de ser una espècie d'escultura cadascuna amb uns simbolismes i una sèrie de coses a representar però vaig parlar-ho amb l'Anna i vam trobar més interessant que les sabates les duguessin unes models, per tant el disseny d'aquestes van canviar. Realment, no he sabut com eren unes sabates fins que les he vist fetes. Sempre he tingut una clara idea de com havia de ser més o menys cadascuna de color i sabia els materials que havia d'utilitzar però a mida que anava fent anava trobant una o una altra manera de fer-ho.
A l'hora de fer el treball m'he trobat amb una sèria de problemes, el primer va ser una crisis d'idees al principi del procès però vaig trobar el camí, de vegades en mig del camí em perdia i no sabia per on tirar i per evitar la frustració i la desmotivació feia una pausa de feina i quan trobava un bri d'ispiració em posava a treballar de nou. El problema més gran va arribar el dia que la meva càmara (el meu bé més preuat abans que les botes li presésin el lloc) es va trencar (ara és quan les botes pujen al primer lloc del rànking), així que la càmara va estar-se mesos perduda per Alemanya on en teoria d'havia d'arreglar però ens van informar que ra insalvable així que he hagut de sobreviure amb la qualitat fotogràfica dels mòvils de casa (per sort el meu pare en té un de bo).
 Bé el cas és que durant el procés dia a dia em trovaba amb obstacles que dia a dia anava superant i la veritat és que quan vaig començar amb el procés el treball se'm va fer una muntanya que poc a poc he anat escalant, i he arribat a l'última parada abans de fer el cim, la presentació. Estic contenta i orgullosa dels resultats ja que considero que potser les sabates no són les més maques i no agradaràn a tothom però considero també que he fet un procès important, he tingut la capacitat de fer-lo i he après molt durant aquest.