Per començar parlaré del títol que he triat per l'última entrada abans de l'entrega. L'he titulat així per dos motius: el primer perquè tot i que demà el treball queda acabat encara queda fer la presentació, per tant el traball és el final i alhora el principi d'un altre procès que és el de preparació de tot el que serà la presentació; l'altre motiu és pel format del blog on la primera entrada o post que es veu quan s'entra al blog no és sinò l'última i per llegir el procès de principi al final s'ha de començar per l'última i acabar per la primera (per veure el principi de tot el treball cal anar a la pàgina Inicis). A la pàgina inicis és on es troba realment per on vaig començar la recerca ja que sabia que volia que el treball anés de sabates però no sabia des de quin punt de vista havia d'enfocar-lo per tant duia sempre una llibreteta a sobre on anava apuntant frases interessants que trobava en llibres, m'apuntava pel·lícules que havia de veure, llibres que havia de llegir, etc. (aquesta llibreta no és més que un munt de fulls, per sort del mateix tamany, que per adjuntar-lo demà al treball físic que he d'entregar he hagut d'unir i forrar amb tela). Aquesta part de documentació a fons i plujes d'idees va començar entre març i juny que em passava dies llegint llibres i revistes de moda i veient tutorials de youtube de tot tipus, des de transformació de sabates a maquillatge.
Desprès de tot això i idees descartades vaig arribar a una idea molt caòtica i amb la que el meu treball era de moltes coses i molt poc especialitzat, despres de voltes i voltes vaig descartar aquesta idea i vaig centrar-me en trobar una hipòtesi perquè a mi el que m'interessava descobrir el món de les sabates tan teòricament com pràcticament, així que vaig preparar-me unes preguntes que respondria mitjançant artícles que aniria penjant al blog i a l'hora vaig decidir que faria un estudia exhaustiu sobre la cultura (o subcultura) Punk i transformaria unes sabates normals i corrents i de taló i les modificaria i descontextualitzaria totalment (grans inspiracions han sigut Alexander McQueen i Vivienne Westwood, que han aconseguit infiltrar el seu estil rebel en l'alta costura).
Així que de seguida vaig posar-me mans a la obra per escriure els articles, al final no vaig fer massa cas de les preguntes que em vaig fer ja que van ser fruit d'un brainstorming i vaig decidir-me per altres coses a investigar i respondre. Mentre anava escrivint els articles anava recollint sabates i material i decidint com serien les sabates. En un principi aquestes havien de ser una espècie d'escultura cadascuna amb uns simbolismes i una sèrie de coses a representar però vaig parlar-ho amb l'Anna i vam trobar més interessant que les sabates les duguessin unes models, per tant el disseny d'aquestes van canviar. Realment, no he sabut com eren unes sabates fins que les he vist fetes. Sempre he tingut una clara idea de com havia de ser més o menys cadascuna de color i sabia els materials que havia d'utilitzar però a mida que anava fent anava trobant una o una altra manera de fer-ho.
A l'hora de fer el treball m'he trobat amb una sèria de problemes, el primer va ser una crisis d'idees al principi del procès però vaig trobar el camí, de vegades en mig del camí em perdia i no sabia per on tirar i per evitar la frustració i la desmotivació feia una pausa de feina i quan trobava un bri d'ispiració em posava a treballar de nou. El problema més gran va arribar el dia que la meva càmara (el meu bé més preuat abans que les botes li presésin el lloc) es va trencar (ara és quan les botes pujen al primer lloc del rànking), així que la càmara va estar-se mesos perduda per Alemanya on en teoria d'havia d'arreglar però ens van informar que ra insalvable així que he hagut de sobreviure amb la qualitat fotogràfica dels mòvils de casa (per sort el meu pare en té un de bo).
Bé el cas és que durant el procés dia a dia em trovaba amb obstacles que dia a dia anava superant i la veritat és que quan vaig començar amb el procés el treball se'm va fer una muntanya que poc a poc he anat escalant, i he arribat a l'última parada abans de fer el cim, la presentació. Estic contenta i orgullosa dels resultats ja que considero que potser les sabates no són les més maques i no agradaràn a tothom però considero també que he fet un procès important, he tingut la capacitat de fer-lo i he après molt durant aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada