La dona

 Aquest apartat es diu la dona perquè a diferent èpoques i a diferents parts del món les sabates han sigut per a les dones símbol de incomoditat i subordinació (ja sigui per agradar als homes o per les tradicions del país) 

LOTUS D'OR 

S’anomenaven lotus d’or als peus embenats de les xineses perquè s’explica que la tradició va començar quan un emperador admirava una perfecta ballarina de peus diminuts ballar la dansa del lotus.

Al segle X la pràctica d’embenar-se els peus per empetitir-los era només per a les dones de la cort, en aquella época l’embenatge consistia en enganxar els dits dels peus (excepte el dit gros) a la planta del peu, peró al segle XIII apareix una nova forma d’embenar els peus molt més mutilant que incapacitava a les dones per treballar.

Però al segle XVII ja totes les dones de totes les clases socials s’embenaven el peus perquè van començar a tenir un important valor eròtic.

El procès d’embenatge començava als quatre o cinc anys i la mida de les venes d’empetitia de manera que els dits dels peus quedaven amagars sota el dit gros, al cap de dos anys el peu es trencava en horitzontal perquè el taló s’unís amb la punta.

El dolor i els problemes de peus obligaven a les dnes xineses a caminar amb esforç, amb passes cutes i els genolls flexionats intentamnt mantenir l’equilibri. Aquesta forma de caminar es consideraba encantadora i afegia erotisme a les dones.

Les does manchú intentaven imitar la mutilació de les dones xines posant un gran taló central a les seves sabates ja que la llei prohibia els lotus d’or.

 

CHOPINES
O peu de vaca era un incòmode calçat usat per les Venecianes del segle XVI, tan alts que necessitaven dos servents per ajudar-les a caminar.

Com més alts eren els chopines, major era el rang de la dama que els dia.
Una cosa similar succeïa a l’imperi otomà que duien alts takunya que solies servir per cridar l’atenció del príncep avançant lentament del braç d’una esclava o ajudant-se d’un llarg bastó

CERA PERDUDA

 La cera perduda és la manera amb que els artistes africans feien objectes de bronze.

I parlem del bronze i de ferro perquè aquest cop no parlem de sabates sinó de forma decaminar.

Les dones africantes duien grans braçalets de ferro als turmells, de vegades tan grans que havien de caminar fent exagerats cercles amb les cames perquè els braçalets no estoquessin entre ells, aquesta forma de caminar és molt atractiva pels homes. Tant que quan van deixar de portar-se aquests enormes braçalets les dones van seguir caminant de la mateixa manera.

Aquests bracalets constituïen un símbol de riquesa i mostraven la categoria social.